| Maria Ant騨ia Oliveranir郺 Frankfurt, convidada per l'Institut Ramon Llull, per participar en una taula rodona sobre novel穕a polic韆ca. T閠res t韙ols de g鑞ere negre publicats a l'alemany ('Estudi en lila', 'El sol que fa l'鄋ec' i 'Ant韕odes'). A m閟, l'editorial Valentia, una petita empresa amb seu a Frankfurt, li publica a l'alemany 'Joan E', segurament el t韙ol de m閟鑨it de l'escriptora. Aquesta traducci骹orma part del paquet de deu t韙ols d'autors balears que ha promogut i pagat l'Institut d'Estudis Bale鄏ics.A m閟 de Maria Ant騨ia Oliver, Valentia tamb閜ublicar鄉a traducci骯 l'alemany sengles obres de Baltasar Porcel, Pau Faner, Antoni Vidal Ferrando, Guillem Frontera, Rosa Planas, Ant騨ia Vicens, Maria de la Pau Janer, Gabriel Janer Manila i Antoni Serra.'Joana E' (Edicions 62) de Maria Ant騨ia OliverLlegiu-ne un fragment:Nota de l?autoraAquesta閟 una hist騬ia real.Vaig con閕xer na Joana a Barcelona, l?any 1979. Era una dona de 69 anys, extraordin鄏ia, molt guapa, molt grassa, molt vital. Em va explicar la seva hist騬ia i jo li vaig dir que en volia fer una novel.la. Ella es va posar a riure i em va dir:玃er騭i閟 un melodrama! No s?ho creur鄋ing.籐?any vuitanta vaig comen鏰r a escriure la novel.la. Tenia cassettes amb la seva veu, blocs de notes amb les meves impressions i qualque apunt d?ella, per騮amb閠enia al cap altres projectes que m?estiraven m閟 que aquella hist騬ia i ho vaig deixar estar per m閟 endavant. L?any vuitanta-cinc m?hi vaig tornar a posar, i quan ja havia escrit moltes p鄃ines?amb les quals no m?hi trobava a gust?me?n vaig adonar que no havia trobat el to de la hist騬ia. I ho vaig tornar deixar.L?octubre de l?any vuitanta-vuit jo em vaig posar malalta i na Joana em va venir a veure al Cl韓ic. Estava magra, molt desmillorada. Em va dir que tenia c鄋cer, que no viuria gaire temps. Que se?n volia anar a Londres,玬?agradaria morir-m?hi, perqu栝s la ciutat que m閟 estim.I, com ella volia, va morir a Londres el 22 de desembre.El mateix dia que moria mumpare. Justament l?endem鄎ue jo vaig sortir del Cl韓ic. No vaig poder anar ni a l?enterrament de mumpare ni a la incineraci骴e na Joana, per騛quelles morts em varen marcar.Uns mesos despr閟 vaig intentar de bell nou escriure la novel.la. Si ella m?havia dit que era un melodrama, escriuria un melodrama. I em sembla que vaig trobar el to: es tractava de fer sentir la seva veu, i no la meva. Es tractava que no fos jo qui explic鄐 la seva hist騬ia, sin骵lla, amb el seu llenguatge, la seva manera d?explicar-se, els seus dubtes, contradiccions, moments de felicitat i moments de mis鑢ia, amb la seva por i la seva indignaci, les seves obsessions, amb les coses que m?havia volgut contar i les que m?havia amagat, amb la ingenu飔at, la saviesa, la racionalitat i la passi骯mb qu鑕lla s?exterioritzava.I amb les meravelloses interfer鑞cies de tres escriptores cabdals?V韈tor Catal, Virginia Woolf i Charlotte Bront?, que potser el lector no notar鄍er騫ue hi s髇 tot al llarg del llibre. Algunes les hi posava ella,玸i alg鷋o ha explicat tan b, per qu鑞o utilitzar-ho?. I algunes les hi he posades jo, pel mateix motiu que ho feia ella.A part d?aix, m?he limitat a garbellar?nom閟 una mica?els seus records i els meus papers; a posar-hi una mica de literatura: a canviar els noms i els oficis dels personatges, els llocs on passa l?acci, i a tallar la hist騬ia amb el seu segon casament. Per騢e conservat, aix騭, el seu nom de fonts, el que ella em va dir quan ens varen presentar: Joana E.Ha estat una hist騬ia que he tingut com un corc, m閟 o menys amagada per騭empre present a la meva ment, fins ara que l?he escrita. Ara me?n sent alliberada.Aquesta閟, doncs, la hist騬ia d?ella.M. A. O. |