| 'Tor' de Carles Porta (la Campana) sortirtraduda a l'alemany a mitjan setembre, editada perBerlin Verlag. L'editorial, que considera el llibre molt meditic, centrarla promocisobretot entre els mitjans de comunicaci. Porta rodarper algunes ciutats alemanyes; de moment sap que anira Leipzig i a Berln, a ms de Frankfurt. I el Llull li prepara, per a la Fira, un dileg amb algun periodista o escriptor alemany, que tingui un perfil similar al seu, per parlar de literatura de fets. Durant l'acte es projectarel documental de TV3, origen del llibre.Porta ha explicat a VilaWeb que Berlin Verlag s'ha abocat molt en el llibre. Prova: l'editor, L. Bolliger, ha passat un mes polint la traducci. 'Realment ha fet un treball molt acurat, diu Porta. Durant aquest temps ens hem enviat uns dos-cents correus electrnics demanant-me aclariments i precisions.'Carles Porta treballa des de la seva productora,Antrtida, en el guicinematogrfic de 'Tor'. L'adaptaci, la fa amb la periodista americana Danielle Schleif, que ara s'esta Barcelona, perque ha treballat durant anys a la cadena nord-americana HBO, al departament de documentals i de desenvolupament de projectes. Porta vol fer de 'Tor' un 'thriller' de cinema, una trama plena de misteris i un argument que es pugui entendre fcilment. L'xit de 'Tor' a Alemanya pot condicionar tambaquest projecte, que ja festegen algunes productores. Ara, si el llibre funcions a Europa, la versicinematogrfica podria tenir socis internacionals.Arran de la traduccia l'alemany, una editorial neerlandesa i una de francesa tambs'hi han interessat.I per ques van fixar en 'Tor' els alemanys? Perqu, diu Porta,s la mirada menys barcelonina de la literatura catalana, una mirada fresca; i sobretot perqus una novella de fets, a l'estil de 'A sang freda' de Truman Capote.'Tor' de Carles Porta (la Campana)Llegiu-ne un fragment:1LA MORT DE L?AMONICEls juliols, a Tor, sn trgics. Des de 1800, els fets que han tacat de sang la vida d?aquest poble de tretze cases del Pirineu de Lleida han passat al juliol.A Josep Montan, Sansa, el van assassinar un dia de juliol de 1995, pocs mesos desprs que el declaressin amonic de la muntanya ms disputada del Pirineu.Estava no mort, podrit!Aixs com s?expressava una de les pubilles del poble, remarcant amb el to que una cosas molt pitjor que l?altra. Is que ella se n?alegrava, que a ms de mort el trobessin podrit. Qui tambes va alegrar de la seva mort va ser Jordi Riba Segals, Palanca, l?altre cacic del poble, amb qui feia gairebmig segle que es disputava la muntanya.Josep Montanera Sansa, o el Ros de casa Sansa, perqus?havia quedat el nom de la casa, i alldalt portar el nom de la casas com ostentar un ttol nobiliari. Tot i no ser el primognit, l?hereu natural, el seu carcter dominant el va fer passar per davant dels altres germans. De fet, sempre volia passar davant de tot, i de tothom. I sovint, ms que davant, el que feia era passar per damunt.No era el primer que moria violentament a Tor. Quinze anys abans, el 1980, tambal juliol, ja hi havia hagut dos morts, dos llenyataires que feien de guardaespatlles de Palanca. I n?hi ha molts que diuen que Sansa no serl?ltim.El febrer de 1995, desprs de mig segle de lluites per la propietat, el jutge de Tremp havia dictat una sentncia que ja es veia tacada de sang: feia amonic Sansa. Desprs de tants anys de conflicte, Sansa noms va poder gaudir de la victria durant cinc mesos.Dos anys desprs, aquell crim sense culpable, aquell xoc d?odis irreconciliables, em petaria a mi als morros. |