| L'editorial alemanyaElfenbeinpublicaràa l'octubre, coincidint amb la Fira de Frankfurt, 'Vida privada' deJosep M. de Sagarra. En aquest mateix segell tambésurt, aquest agost, la poesia de Manuel Forcano del llibre 'El tren de Bagdad', i mantéal catàleg 'Cavalls cap a la fosca' de Baltasar Porcel, '39ºa l'ombra' d'Antònia Vicens i 'Una dona discreta' de Maria Jaén.'Vida Privada' (Editorial 3i4), de Josep M. de SagarraLlegiu-ne un fragment:Els parpres, en obrir-se, varen fer un?clac?gairebéimperceptible, com si estiguessin enganxats per causa d?una pretèrita convivència amb les llàgrimes i el fum, o per aquella secrecióproduïda en els ulls irritats després d?una lectura molt llarga sota una llum insuficient.El dit menut de la màdreta va fregar les pestanyes, a la manera de cop de pinta ràpid, i les nines varen intentar veure alguna cosa. De fet, la visióva ser un panorama d?ombres fofes i semilíquides d?una gran imprecisió: allòque hom enlluernat del carrer copsa en penetrar a un aquàrium, Enmig de les ombres, agafava autoritat una mena de ganivet llarg i vaporós del color que téel suc de les taronges esclafades en el port. Era un raig de llum que passava per l?escletxa dels finestrons, i que anava tornant-se agre amb l?atmosfera carregada de dins l?habitació.Probablement serien quarts de cinc de la tarda. L?home dels parpres castigats. Frederic de Lloberola, es despertava normalment. No l?havia cridat ningú, ni l?havia deixondit cap soroll; els nervis estaven tips de dormir; havia aprofitat fins a les escorrialles un somni absurd i descolorit, d?aquestes que es tenen quan a la vida no passa res, i que, quan un es desperta, amb prou feines si en recorda l?argument.Frederic no va esmerçar ni vuit segons per posar-se a nivell de la realitat.Damunt de les rajoles pelades hi havia peces de roba d?ell adolorides de llur desordre, barrejant-se amb unes mitges de gassa i amb una camisa de dona, de punt de cotó, desinflada i, a més a més, bruta.A les quatre cadires, tot estava ple de coses d?ella; el tocadoret es veia fatigat d?ampolletes, polveres, pinces i tisores, i l?armari obert era com una parada de pompa lúgubre, perquèels vestits i els abrics en els penja-robes, vius de coloraines i d?aplicacions, feien l?efecte d?unes princeses de barraca de fira excessivament magres que les haguessin decapitat i els haguessin clavat un ham a la tràquea. A dalt de l?armari dormien capses de barret buides, arrebossades de pols, fent companyia a un gos dissecat. Aquest gos havia anat a parar a mans d?un taxidermista inhàbil, el qual el farcídeplorablement, deixant-li al descobert tots els punts de sutura entre el pèl del ventre visitat per les arnes. La seva mestressa li havia guarnit el coll amb un tros de lligacama passada de moda, en la qual feien la viu-viu tres roses minúscules de setí, com tres gotes de sang.Frederic va començar a viure les olors de la cambra closca. Com en les medecines difícils d?empassa, hi havia una olor dominat: la del tabac consumit.El fum cova era el que impregnava els llençols i la pell de Frederic, barrejant-se amb les reminiscències d?un perfum industrial i amb tot allòque produeix la transpiracióde dos cossos abandonats, i que la nit guarda amb malícia per oferir-ho desapiadadament quan la tempestaés passada i quan la son ha posat una muralla d?incomprensióentre un endormiscament de contactes plens d?esperances i un despertat lívid, desexcitat i escèptic.Frederic, per combatre l?agressióde les olors externes i del mal gust a la boca, va estirar el braçi agafàde sobre la tauleta de nit un Camel i l?encenedor. Només que dues xuclades i prou; l?experiment de la cigarreta fresca no donava resultat.Frederic va anar repassant la tela rosa del coixíque jeia al costat del seu coixí; una tela lleugerament humida i impregnada de grasses oloroses, els dits de Frederic s?entretenien en aquesta tela, hi reposava estúpidament, traient una feble sonoritat, amb les ungles, del relleu de les inicials brodades: un R i una T. Anava resseguint les lletres: R..T..., R... T...; efectivament: Rosa Trènor. Els seus llavis deien aquest nom baixet, amb un insistència mecànica... En el coixíhi havia la mica de grassa, la mica d?humanitat; hi havia el sot del crani; peròtot el que ella hi deixàdel seu somni ja s?havia mort de fred; s?havia anat gelant, intoxicant amb el fum i amb l?alède Frederic, sol en el llit, des que ella havia tancat la porta, vivint la seva son brutal, desconsiderada, una mica tumultuosa d?hiperclorhídria, peròinsaciable.Frederic guaitàel rellotge amb por. En una situaciócom la de Frederic sempre fa un cert pànic comprovar l?hora exacta; es necessita un impuls per fer cara a la realitat. En efecte, eren dos quarts de cinc de la tarda. |